La geometria exòtica dels sensors emprats per a millorar les xarxes 5G i 6G: semblen donuts

Els investigadors, pertanyents al grup Smart and Wireless Applications and Technologies Group (SWAT-*UGR), han realitzat dos treballs científics que tracten de donar resposta a una pregunta comuna: entendre com es propaguen les ones electromagnètiques en el mitjà. El primer treball aborda el repte d'estimar dos paràmetres claus que caracteritzen a les ones electromagnètiques: l'angle i el temps d'arribada dels senyals que viatgen pel mitjà.

Per a això, es fa ús d'una geometria de sensors “certament exòtica”, com la defineixen els propis investigadors, els denominats arrays tòrics, que són unes figures geomètriques en forma de dónut. El segon treball publicat tracta de comprendre quins són els mecanismes pels quals es propaguen les ones electromagnètiques en un entorn industrial, indagant en com es veuen afectades per un escenari d'aquest tipus.

Les recerques tenen com a punt en comú l'estudi de les ones mil·limètriques, les missatgeres invisibles per les quals viatja la informació dels serveis de telecomunicacions, com les xarxes mòbils o el wifi. En l'actualitat, aquests serveis solen treballar en bandes de freqüència per sota de 6 GHz. El problema és que, a causa del creixement exponencial d'usuaris i dispositius, aquestes xarxes tenen risc de saturar-se. Per això, una de les propostes clau per part de les noves tecnologies 5G i 6G és el desplegament dels serveis en bandes de freqüència més altes que les actuals, la qual cosa es tradueix en un augment de la velocitat de xarxa dels usuaris i connexions més estables, obrint la porta a noves possibilitats, com per exemple la cirurgia robòtica o serveis de realitat virtual.